La meva filla ha fet un any.
Increïble, “Amazing”.
Durant els 15 dies previs al dia O vaig estar bastant alterada.
Per una part estava contenta.
Per l’altra només sentia que enyorança.
Enyorança per tot, per quan va néixer, pels primers dies, pels primers mesos, però fins i tot enyorança més llunyana. De quan jo era petita. Fins i tot vaig somiar en Almatret. Era feliç, però va passar aquella època i en va vindre una altra. Potser també feliç, però havia canviat i trobava a faltar la primera.
I suposo que és això el que ara em passava també amb ma filla. Serà bonic el que vindrà, segur, però serà diferent al que teníem, una altra etapa i ja la trobo a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada